Amb un auditori que omplia a vessar la sala central de Can Alcover, els distints ponents reflexionaren i opinaren sobre el mallorquinisme polític i els seus reptes de futur.
Encara que el cartell original es veiés modificat a darrera hora amb la no assistència per motius personals inexcusables d’Hilari de Cara - tot i això es va llegir un escrit seu abans d’iniciar la taula rodona on expressava les seves reflexions - i amb la substitució de Guillem Frontera per Josep Maria Llauradó per motius de salut. L’expectació creada i esperada per la celebració d’aquesta segona taula rodona sota el títol de El mallorquinisme polític, reptes de futur organitzada per Entesa no va decebre ningú i juntament amb Tomeu Martí i Noemí Garcies es va fer un repàs exhaustiu a les preguntes plantejades pel moderador, el misser Miquel Àngel Mas.
S’encetà la taula rodona amb la lectura de l’escrit aportat per Hilari de Cara on volgué fer algunes consideracions i afirmacions:
La primera: que cap dels tres partits (PSM, Entesa i independents de la part forana, i Esquerra Republicana) que ocupen aquest espai val gran cosa des del punt de vista electoral a Mallorca per si mateix.
La segona: que qui pinta menys de tots tres, ara mateix, electoralment, i en un futur quantificable en almenys deu o quinze anys, si va tota sola, és Esquerra Republicana a les Illes.
La tercera: que el sostre ideològic d’esquerra de tot aquest possible nou nacionalisme és la socialdemocràcia europea, mai l’esquerra alternativa, els discursos tercermundistes, les democràcies populars o el comunisme o l’eco comunisme.
La quarta: que el nucli d’un nou partit nacionalista progressista és la part nacionalista sana del PSM. És cert que amb l’actual PSM tot sol o aliat amb els Verds i EU (quina grandíssima errada!!) sembla que no anirem molt enfora, però sense un PSM renovat i capaç d’entusiasmar i entusiasmar-se, tampoc no hi ha cap futur.
La cinquena: que Entesa i els independents (i els apartats del PSM) haurien de jugar un paper considerable i potser clau en la recomposició d’aquest espai polític. Ells i el PSM, fonamentalment, haurien de reconduir la situació.
La sisena i darrera: que El sostre formulable explícitament i públicament del nacionalisme progressista és ara i aquí, el mallorquinisme o el balearisme polític, si es vol. Encara que l’objectiu d’uns Països Catalans independents el pugui tenir clar un gran número de militants, i una part dels votants, el sobiranisme i el catalanisme polític pur i dur no poden ser l’eix del missatge polític, ni la condició sine qua non per a militar o fer feina (i la feina municipal, a barriades, cultural, parlamentària, etc., és la cosa més important a fer) en una formació com aquesta.
Tot seguit feu una explícita referència a ERC dient que: si ERC vol contribuir al projecte independentista AQUÍ, haurien d’entrar en coalició amb PSM-ENTESA-Independents dels pobles de Mallorca, col·laborant-hi lleialment, de manera realista i abandonant la pretensió d’esser protagonistes principals.
I conclogué criticant alguns dels dirigents dels partits esmentats acusant-los de posar pals a les rodes dels projectes que possibilitin construir aquest espai nacionalista progressista a Mallorca.
