Sota aquest títol Entesa encetà ahir horabaixa la primera de les taules rodones destinades a repensar el mallorquinisme polític.

Els components de la taula rodona, celebrada al centre Flassaders de Palma, foren l’escriptor Sebastià Bennàssar, el glosador  Mateu Matas “Xurí” i el periodista Maties Salom. Excusà la seva absència Sebastià Alzamora. La taula fou moderada per Maria Costa.

En primer lloc cada un dels integrants de la taula rodona tengueren un torn de paraula, així Maria Costa llegí un escrit de l’absent Sebastià Alzamora en el que destacà la dificultat que té el missatge nacionalista d’arribar a propis i forans i apostava per convertir el nacionalisme en un projecte de futur que atregui complicitats ciutadanes i que el que calia fer era no tant formar patriotes com sumar ciutadans indistintament del seu origen i de la llengua que parlin.

Sebastià Bennàssar començà dient que existeixen distintes concepcions del mallorquinisme polític i cal tenir clar quina hem de defensar, per això reclamà una societat més participativa i no fer un cercle tancat. Criticà les eines de comunicació com el facebook dient que per a “l’únic per a què serveixen és per comunicar-nos entre nosaltres i no amb la resta de la gent”. Llançà dues preguntes en l’aire demanant-se si els nacionalistes s’han de repensar la societat per als propers deu anys o bé si sols ha de ser de cara al proper any i mig fins a les properes eleccions. Acabà posant com a exemple el Barça que és capaç de jugar amb els de casa i d’integrar els de fora.

Maties Salom encetà la seva intervenció dient que la paraula mallorquinisme li sonava a complexos de no dir a les coses pel seu nom, també tenia un tuf a gonellisme i a futbol afegí. Indistintament de la semàntica a usar digué que té clar que el nacionalisme hauria de tenir dos vessants, ha de ser urbanita, és a dir involucrar a la gent de les ciutats, i transversal i posà com a exemple el partit pirata suec que és sectorial i sols defensa la llibertat de les persones i ha obtingut uns molt bons resultats en les eleccions sueques i a més ha obligat als partits majoritaris a repensar el seu ideari. I el segon és el concepte del Copyleft, com a concepte antagònic del Copyright, amb això volgué dir que el concepte nacionalista no és patrimoni d’un sol grup.

Mateu Matas “Xurí” continuà amb la línia marcada pels altres dos ponents i recalcà que cal definir el que entenem per mallorquinisme polític i que després ja l’anomenarem com volguem. Insistí en què el nacionalisme no ha de jugar amb plaços d’un any i mig sinó a un termini més ample i de futur. Criticà que quan els partits nacionalistes tenen quotes de poder cedesquin en temes que sempre han defensat, posà com exemple Son Espases. Continuà els seus retrets dient que la ciutadania no entén les males relacions que hi ha entre els partits del mateix espai ideològic. Acabà dient que era bona la diversitat de partits, però que el que no ha de fer és separar i instà als partits a posar-se d’acord sobre quins principis defensar i després que s’hi sumi qui els pugui assumir.

En el segon torn de paraula la moderadora Maria Costa reflexionà sobre la minva en representació que en els darrers anys han obtengut els partits que s’anomenen nacionalistes i pronuncià una pregunta sobre si tenia sentit mantenir la mateixa línia política.

Començà Mateu Matas “Xurí” i ironitzà dient que en haver-se mort, referint-se al nacionalisme, haurem de tornar a partir i aleshores no hi haurà sigles ni comes que separin els distints partits polítics. Sentencià dient que cal agafar l’alternativa ara o morir.

Maties Salom argumentà una sèrie de factors que juguen en contra del nacionalisme com són el boom demogràfic que pateix l’illa, la mala imatge i descrèdit de la classe política i l’egocentrisme dels partits que no pensen en el bé comú. Com a sortida a tot això digué que calia una resposta unitària per raons d’aritmètica i que era urgent crear xarxa.

Sebastià  Bennàssar conclogué que calia salvar el 5% i feu una crida pública referint-se als distints responsables polítics que eren a la sala com Joana Lluïsa Mascaró (PSM), Joan Lladó (ERC), Josep de Luis (UM) i Biel Huguet (Entesa) dient-los que s’ajuntassin i llimassin asprors.

En el torn de paraula a la pregunta formulada per una assistent demanant-los clarament que diguessin quins partits creien que havien d’estar en aquesta unió que tots reclamaven, cap d’ells donà sigles concretes però Sebastià Bennàssar digué que el que calia era sortir a guanyar i aspirar al 51% per després possiblement fer un 15%. Apel·là a l’èpica per salvar la situació i que ara era el moment de les persones valentes. “Xurí” digué que era indistint qui hi entràs, però qui ho fes que actuàs en conseqüència i que hi cregués de veritat i finalment Maties Salom acabà dient que no creia en les sigles, sinó amb les persones i que hi entri qui cregui amb els postulats.