Amb un auditori que omplia a vessar la sala central de Can Alcover, els distints ponents reflexionaren i opinaren sobre el mallorquinisme polític i els seus reptes de futur.

Encara que el cartell original es veiés modificat a darrera hora amb la no assistència per motius personals inexcusables d’Hilari de Cara - tot i això es va llegir un escrit seu abans d’iniciar la taula rodona on expressava les seves reflexions - i amb la substitució de Guillem Frontera per Josep Maria Llauradó per motius de salut. L’expectació creada i esperada per la celebració d’aquesta segona taula rodona sota el títol de El mallorquinisme polític, reptes de futur organitzada per Entesa no va decebre ningú i juntament amb Tomeu Martí i Noemí Garcies es va fer un repàs exhaustiu a les preguntes plantejades pel moderador, el misser Miquel Àngel Mas.

S’encetà la taula rodona amb la lectura de l’escrit aportat per Hilari de Cara on volgué fer algunes consideracions i afirmacions:

La primera: que cap dels tres partits (PSM, Entesa i independents de la part forana, i Esquerra Republicana)  que ocupen aquest espai val gran cosa des del punt de vista electoral a Mallorca per si mateix.

La segona: que qui pinta menys de tots tres, ara mateix, electoralment, i en un futur quantificable en almenys deu o quinze anys, si va tota sola, és Esquerra Republicana a les Illes.

La tercera: que el sostre ideològic d’esquerra de tot aquest possible nou nacionalisme és la socialdemocràcia europea, mai l’esquerra alternativa, els discursos tercermundistes, les democràcies populars o el comunisme o l’eco comunisme.

La quarta: que el nucli d’un nou partit nacionalista progressista és la part nacionalista sana del PSM. És cert que amb l’actual PSM tot sol o aliat amb els Verds i EU (quina grandíssima errada!!) sembla que no anirem molt enfora, però sense un PSM renovat i capaç d’entusiasmar i entusiasmar-se, tampoc no hi ha cap futur.

La cinquena: que Entesa i els independents (i els apartats del PSM) haurien de jugar un paper considerable i potser clau en la recomposició d’aquest espai polític. Ells i el PSM, fonamentalment, haurien de reconduir la situació.

La sisena i darrera: que El sostre formulable explícitament i públicament del nacionalisme progressista és ara i aquí, el mallorquinisme o el balearisme polític, si es vol.  Encara que l’objectiu d’uns Països Catalans independents el pugui tenir clar un gran número de militants, i una part dels votants, el sobiranisme i el catalanisme polític pur i dur no poden ser l’eix del missatge polític, ni la condició sine qua non per a militar o fer feina (i la feina municipal, a barriades, cultural, parlamentària, etc., és la cosa més important a fer) en una formació com aquesta.

Tot seguit feu una explícita referència a ERC dient que: si ERC vol contribuir al projecte independentista AQUÍ, haurien d’entrar en coalició amb PSM-ENTESA-Independents dels pobles de Mallorca, col·laborant-hi lleialment, de manera realista i abandonant la pretensió d’esser protagonistes principals.

I conclogué criticant alguns dels dirigents dels partits esmentats acusant-los de posar pals a les rodes dels projectes que possibilitin construir aquest espai nacionalista progressista a Mallorca.

Tot seguit Mas llençà en veu alta distintes preguntes perquè els tertulians les anessin contestant i reflexionant. Les preguntes foren de l’estil de quins eren els reptes de futur del mallorquinisme polític, com s’havia d’encarar, si és possible que sigui majoritari...

La primera en contestar fou Noemí i digué que ella com a ciutadana no té molt clar què és el Mallorquinisme Polític i que la ciutadania no es preocupa del Mallorquinisme Polític sinó del seu benestar i que els polítics i la ideologia política que governa els resolgui els problemes quotidians. Així pensa que pot esdevenir majoritari  i per tant la gent s’hi apuntarà si  es perfila com una opció de futur i capaç de resoldre els problemes del dia a dia de la ciutadania.

Martí  explicà que ara el Mallorquinisme Polític està en una etapa de transició de l’adolescència a l’edat adulta i que és un moment crucial perquè esdevingui hegemònic i fer Països Catalans, primer Illes Balears i després Catalunya. A continuació enumerà una sèrie de reptes a aconseguir perquè esdevingui majoritari com per exemple més presència a Palma com a capital, evitar l’autoodi i l’autodestrucció, estar més connectats amb la societat i els seus problemes, tenir uns mitjans de comunicació propis. Continuà Martí enumerant els punts dèbils reclamant la incorporació de les dones a la primera fila política i la millora en la preparació de la militància, expressà que calen uns líders valents i una xarxa de gent organitzada per poder resistir en els moments difícils i créixer en els moments òptims.

Llauradó feu una posada en situació i argumentà que la classe política en general i el mallorquinisme polític en particular han de fugir de la identificació amb la corrupció. Continuà dient que s’ha de tenir en compte quines possibilitats reals hi ha de canviar el sistema legal que al cap i a la fi és pel que ens hem de regir ( Constitució, Lleis autonòmiques, ... ) i llençà la pregunta en veu alta sobre si ens ha canviat res a la nostra vida després de la modificació de l’Estatut d’Autonomia. Afegí que lingüísticament anam perdent batalles, però que el mallorquinisme polític no s’ha de centrar només amb el tema lingüístic sinó que ha d’ampliar el seu discurs i conclogué dient que amb la llei electoral vigent és molt difícil canviar les coses.

En un segon bloc els ponents dissertaren sobre la crisis econòmica, així Llauradó va fer befa i digué: - O no érem rics nosaltres?, aleshores què ha passat?. Tomeu Martí insistí en què s’havia d’explicar prou bé perquè la gent allò que entén és que en temps del PP guanyava 10 i ara en el pitjor dels casos és a l’atur. Noemí aquí preguntà si el mallorquinisme polític era capaç de fer un discurs econòmic-social. Llauradó respongué que sí, i posà a mode d’exemple dues reivindicacions històriques com el finançament i més recentment la gestió de ports i aeroports. Només amb aquests dos exemples l’economia balear estaria molt millor del que no està. Sentencià. De totes maneres conclogué que cal aprofundir en la qüestió econòmica.

El tercer i darrer apartat, sobre la immigració, el moderador Mas l’encetà fent una reflexió sobre la passada consulta sobiranista a Catalunya sobre la independència on hi havia molta gent immigrada que per primera vegada tenien dret a vot i ho exercitaven ben contents i a més a més votaven independència. Per tant la pregunta era clara sobre si en la Construcció Nacional cal tenir en compte la gent immigrada.

Aquí Martí fou clar i digué que: el Mallorquinisme Polític serà integrador o no serà. Criticà que no hi ha hagut prou recursos per integrar-los, que les onades migratòries a un ritme de 10.000 persones any durant els anys de bonança de la ja mencionada bombolla són molt difícils integrar-les i fàcil que es creïn guetos.

Noemí sentencià que: els immigrants que votaven independència segur que tenien feina, que es troben bé allà on estan i que el seu benestar mencionat al principi de la taula rodona esta cobert, per tant el Mallorquinisme els ha de cuidar i els tendrà del seu costat.

I finalment i abans del torn d’intervenció del públic, que fou abundant i de gran contingut, Mas demanà opinió sobre els partits polítics.

Noemí fou clara: la fragmentació no dur enlloc. Martí expressà un desig i era que a Melià, nou president d’UM, li anés bé i que UM se’n sortís. També expressà una realitat en un to esperançador i optimista i era la convicció que el centre esquerra ha d’emprendre un procés potent i engrescador. Una espècie de refundació on tots els mallorquinistes han de confluir Entesa, PSM, Esquerra, Independents de pobles i així el resultat serà multiplicador i molta gent desencantada que ha fugit d’aquest espai hi retornarà aviat. Apostava perquè aquest nou ens esdevindrà la 3a força política de les Illes Balears. Llauradó conclogué dient que: les properes eleccions seran en clau econòmica i no se’n podrà fer debat identitari i que per canviar un escó, tot i el que passa, és molt difícil a Mallorca.