Entesa representa un mallorquinisme polític obert i modern, que es fonamenta en la realitat històrica i cultural que ens defineix com a poble. Un projecte que té la raó de ser en la identitat i el territori, però que es centra en les persones, el benestar social, en el creixement sostenible i en el progrés econòmic. Que pretén avançar en un projecte nou, que acabi amb el retrocés nacional, cultural, lingüístic i econòmic del nostre país, perquè siguem capaços, amb tots els ponts i les complicitats necessàries, de fer un gran consens per crear una nova alternativa per als ciutadans d’aquesta terra.

La nostra identitat ha de ser ben forta i arrelada però a la vegada ha d’estar oberta al món i al futur. Una manera d’entendre la política amb vocació de suma, per fer país, per fer una Mallorca millor per a tots. Impulsar un partit que actuï amb vocació de servei a la societat a partir d’uns plantejaments ideològics ferms alhora que permeables a les preocupacions quotidianes dels ciutadans.

Ens mou la il·lusió  per un país millor i l’empenta i la convicció de poder-ho aconseguir. Creiem en fer una política valenta i eficient, amb experiència i seny, transversal i ambiciosa. Estam segurs que Entesa és una eina molt important per canviar les coses que avui en dia no ens agraden, per aconseguir la Mallorca que molts volem, la Mallorca justa i pròspera a la que aspiram.

DECÀLEG D’ENTESA PER MALLORCA

El pensament polític d’Entesa engloba molts dels aspectes que configuren una societat i un país moderns. Te’n presentem un resum dels més destacats.

El Nacionalisme: Nacionalisme és la voluntat de ser el que som. I som una llengua, una cultura, una història, un dret, unes institucions i una filosofia social, és a dir, una nació. Mallorca només serà un poble fort si conserva la seva manera de ser i la seva consciència de país, i ho sap projectar cap al futur sense perdre les arrels.

El progrés econòmic: El primer que necessita un país per avançar és una ideologia de progrés, no una ideologia caduca en els seus instruments intel·lectuals. Progrés del país vol dir progrés en tot: creixement econòmic basat en criteris de sostenibilitat, inversió dins i fora del país, afavorir tot el que significa innovació, a favor d'una societat moderna i de vocació universal.

El benestar social: El creixement i el progrés tècnic no tendrien sentit si no estiguessin al servei de les persones. L'objectiu del benestar social s'ha de basar en dos aspectes: en els serveis que cal oferir al conjunt de la població (la sanitat, la cultura, la formació, l'esport, el lleure...) i en l'atenció que s'ha de prestar a alguns sectors que tenen una especial necessitat.

Turisme: El turisme és el motor de la nostra economia i abraça un espectre molt ampli de la societat mallorquina, davant el qual no ens podem permetre el luxe d’aparèixer com a enemics, ans al contrari, han de ser els nostres aliats si és que realment volem sobreviure com a poble.

Educació, llengua i cultura: La llengua és l'instrument a través del qual es transmeten els valors humans, les tradicions històriques i la nostra manera de ser. Al costat de la llengua hi ha aspectes com la cultura popular, que ha de ser un element de mallorquinisme. L'ensenyament és un sector primordial sense el qual no és possible un futur col·lectiu de progrés.

Demografia i immigració: És un gran mèrit del poble mallorquí que la nostra illa sigui un país on a la gent li agrada viure. És mallorquí tot aquell qui viu i treballa a Mallorca, i ho vol ser. És a dir, la condició de mallorquí no ve donada pel passat o per la sang, sinó pel present i pel futur, per la pròpia decisió i pel viure en comú.

Municipalisme i equilibri territorial: L'equilibri territorial és per a la nació tant una mesura d'ètica com d'estètica. Mallorca necessita la riquesa dels seus pobles per tenir un país viu. S'han de defensar els pobles, però cal també treure profit dels avantatges d'una gran capital com Palma.

Medi ambient i sostenibilitat: Hem d’impulsar una vertadera política de gestió sostenible del medi ambient, com una altra manera de produir i de consumir, de viure i de treballar. Des de l’administració i les institucions hem de promoure un nou model de vida basat en el consum responsable, en la reducció de la producció de residus i la utilització autolimitadora dels recursos naturals, especialment de l’aigua.

Societat civil i associacionisme: Cal defensar aferrissadament la societat civil pel seu component d'esforç personal: societat civil és iniciativa, prestació personal, exigència i serietat. Un país en el qual no hi ha generositat, esperit de servei, disponibilitat i esforç, està condemnat. La societat civil ha estat i és una peça clau de Mallorca per la manca d'instruments polítics i institucionals que ha patit la nació.

Joventut: El jovent és el futur del país i no només l’agent que garanteix la nostra continuïtat demogràfica com a poble, sinó també el sector de la població que decidirà què ha de ser el nostre poble en un futur pròxim. Cal una joventut formada i culta perquè el poble mallorquí tengui un futur de progrés i una projecció que facin forta la nostra nació.