...li estam posant molt fàcil. És evident que els distints partits de l'espai progressista i nacionalista no hem fet les coses prou bé i que el relat principal, més que el de crear il·lusió, o el de generar confiança, a dia d'avui gira al voltant del temor "que no torni el PP"; i això, que ja era preocupant fa mesos, està arribant ara, en el moment de concretar candidatures, a nivells especialment preocupants.

Dos factors fan molt factible que el PP pugui assolir la majoria absoluta d'aquí a set mesos: d'una banda, la divisió actual entre partits progressistes i nacionalistes (una divisió que, a més, provoca desmobilització); i de l'altra, la insuficient cohesió, lideratge i acció de govern al llarg de la legislatura. Arribats a principi de desembre, hi ha dues opcions (pels que intentam ser responsables, és clar): continuar com fins ara, seguir criticant al PP i esperar que la gent s'activi per la por a Bauzá i Delgado. O començar a actuar amb decisió i en positiu. Això té dos requisits principals: en primer lloc sumar, reduir la divisió actual de partits i donar pas a una nova dinàmica; en segon lloc, abandonar l'excés d'autocomplaença que destil·la el Govern i el Consell, fer l'autocrítica necessària i posar els fonaments per fer-ho millor en el futur i recuperar, només així, la confiança de la ciutadania. Acomplir aquests dos objectius, els dos, és el requisit indispensable per afrontar amb garanties un nou govern progressista i nacionalista a partir de 2011. Un govern d'aquest PP, cosa molt factible i realment preocupant, fa que sigui ben hora d'actuar en conseqüència, de ser audaços.

En començar a parlar del primer requisit, voldria reivindicar d'entrada el bagatge del nacionalisme progressista, perquè gràcies a molta gent s'ha marcat un camí, compartit després amb altres, en molts temes essencials: la defensa de la nostra llengua i cultura, la protecció del territori, la reivindicació de l'autogovern i el finançament autonòmic en serien els més destacats. Aquest balanç, positiu després de més de 30 anys, necessita, però, posar-se al dia. S'han comès errors, hem comès errors, i reconeixer-los i resoldre'ls és imprescindible per anar cap endavant. Cal deixar de banda debats i actituds estèrils, ridícules en segons quins casos, i actuar amb la responsabilitat, el seny i la generositat necessàries. El nacionalisme progressista, que creim que indispensable, el primer que hauria de fer ara seria modernitzar-se, obrir-se i adaptar-se als nous temps. I sumar. Sumar és imprescindible, no sumar per sumar, però; sumar per arribar a amplis sectors, amb criteris clars, amb humilitat, seriositat i des de la diversitat, però amb lleialtat i cohesió. Hem de ser capaços de presentar una proposta electoral que vagi més enllà del conjuntural vot útil "perquè no surti el PP" i plantejar un projecte sòlid i una nova manera de fer política, que engresqui, que vagi més enllà de l'estricta militància de partit i que, en definitiva, faci votera. Ja hi feim passes, però en falten.

Pel que fa al segon requeriment, el balanç d'aquests quatre anys, cal dir d'entrada que la crisi econòmica ha impedit al Govern de dur a terme més actuacions, que el gran endeutament heretat del nefast Jaume Matas ha estat una altra càrrega i que és evident que s'han duit a terme actuacions del tot lloables i necessàries; però això no treu que el balanç global sigui insuficient, el Pacte no ha gestionat amb l'empenta, eficiència i cohesió que se li demandava; si ho hagués fet, i si el govern central "amic" hagués actuat com a tal, seria lògic (fàcil, fins i tot) superar avui un PP que ha passat la legislatura més difícil de la seva història. Però no és així i la rectificació, i correccions significatives, són urgents i essencials.

A Entesa, des de la humilitat d'un partit jove però amb presència a la meitat de municipis de l'Illa i amb un bon equilibri entre il·lusió, experiència i empenta, el que tenim ara són ganes d'ajudar a posar seny i a aconseguir que les coses es facin millor. Compartim coses amb els altres partits: amb uns, moltes; i amb d'altres, no tantes, però en tot cas en compartim prou per voler fer, plegats, coses de profit i per plantar cara al PP. Hi ha cap a un 40% dels nostres ciutadans que encara confien en el PP, però som més els que no, els que apostam per una altra manera de fer; i és ben hora que des de les distintes sensibilitats actuem amb seny, amb decisió i que junts facem avançar el país.
PS: aquest article l'havia
fet fa dues setmanes; ara, després de veure el resultat de les eleccions catalanes, m'hi reafirm una mica més.