Biel Huguet
President d'Entesa per Mallorca
José Ramón Bauzá i la majoria dels seus diputats han arribat jurant els seus càrrecs. Aquest ha estat el sus per a un desplegament d’autoritat i de grans declaracions on se’ns ha presentat, ben solemnement, com un president disposat a fer història –quasi res!– regenerant la política, d'una banda, i traientnos de la crisi econòmica d’una altra.
Ha promès moltes coses que ara haurem de veure si acompleix. La de regenerar la política haurà de menester temps perquè és una tasca faraònica que tendrà molt difícil d’assolir ell sol, però ja va bé que s’hi posi; de tota manera, just intentar regenerar al PP ja comporta un mèrit extraordinari.
Ara com ara, les actuacions que ens preocupen són les que prendrà per trobar la sortida de la crisi i crear ocupació. Ha promès que defensarà el territori, les persones, que no serà partidista, que vol consensos, però no ha explicat gens com ho farà. A part de qualque foc d’artifici d’utilitat limitada, com la reducció dràstica de conselleries; l’únic que ha dit una mica concret és que donarà suport a les microempreses seguint el model del País Basc (cosa que d’entrada és lloable però que sona complicat de dur a terme sense el finançament autonòmic de què disposa el País Basc).
Del PP coneixem que fins ara el seu principal valor afegit en l’economia s’ha focalitzat en l’especulació urbanística, en el tenir bo i en el foment de la mà d’obra poc qualificada. El PP s’ha dedicat, des de fa dècades, a consumir el territori que ara vol protegir; a inflar un sector de la construcció del qual ara diu que ja “no pot créixer més”; a potenciar un turisme de poca qualitat, de sol i platja i tot inclòs, que té les hores comptades (tot i que aquest estiu Tunísia i Egipte ens donin una pròrroga). Ha impulsat una economia centrada en el monocultiu turístic i la construcció que ha oblidat totalment la resta de sectors; creixement, en definitiva, amb poc coneixement (en els dos sentits de la paraula) i centrat en un curt termini que ja ens ha caigut a damunt.
El model econòmic del PP sabem quin era; el model de finançament autonòmic del PP –imprescindible per poder canviar el model econòmic, o per, com a mínim, millorar– també. Jo, honestament, no esper gaire miracles, per molt que hagin arribat jurant càrrecs i traient santcristos. Però fa mal dir res més fins que comencem a conèixer els plans que fins ara no han contat. Jurar càrrecs és fàcil, prometre ocupació, també; acomplir-ho fent quadrar: feina, respecte pel territori i respecte per a les persones, serà mooooolt complicat. Si ho aconsegueix potser sí que serà vera que el recordarem quaranta anys.
PS: reduir conselleries i direccions generals sol ser sempre una bona decisió; segur que hi havia marge de maniobra. El que cal, però, és que les tasques que s’hagin de fer es facin i que hi hagi prou gent, prou preparada, per a fer-les. Retallar càrrecs per retallar, és populisme.