Biel Huguet

President d'Entesa per Mallorca

Les coses han canviat molt d´ençà d´aquells temps d´eufòria immobiliària i de consum desbocat. Ara l´economia ja és la prioritat absoluta que tot ho condiciona, la urgència està servint d´excusa per a resoldre altres qüestions i tothom coneix una nova terminologia econòmica que hagués estat impensable fa uns anys. La veritat és que és una crisi global, i immobiliària, i bancària, i de deute sobirà europeu, però a Mallorca també és una crisi de model econòmic, de model social inclús; per sortir-ne els canvis hauran de ser profunds, molta gent s´haurà de reinventar i molts hàbits hauran de canviar, a tots els nivells; ja està passant, de fet, però a la mala.
Ara és temps de parlar de crear ocupació (que és la prioritat) però la urgència no es pot quedar en la visió a curt termini, la urgència no pot condicionar el futur. Ara el que és important és plantejar (urgentment això sí) quin és el model econòmic que necessitam, on volem anar, i actuar en conseqüència. Les presses, les limitacions, o les posicions egoistes i/o poc assenyades, no ens poden dur a seguir aplicant la recepta habitual, la recepta que ha impulsat el creixement dels darrers 50 anys: més ciment. La solució no és més centres comercials, parcs temàtics, pisos, camps de golf (amb més xalets), autopistes o més urbanitzacions, incloent-hi ara, a més, urbanitzacions a la Serra de Tramuntana (més enllà d´Es Guix, vull dir).
Hem de passar pàgina d´una vegada, deixar de banda la cultura de l´especulació, del consum de territori, del dobler fàcil en el que molta gent va caure i que dugueren al límit Munar i Matas. Això s´ha acabat, i això s´ha d´acabar, no podem seguir així. No és temps de més ciment sense mesura, ni de plusvàlues o requalificacions tèrboles, ni d´interessos generals que no ho són; és temps d´esforç, d´austeritat, de gestionar més eficientment els imposts que a tots ens costa tant pagar, és temps de crear valor afegit, d´emprenedoria, de formació, d´innovació, d´augmentar la productivitat. És temps de cercar més la qualitat que la quantitat.

Tenim una gran sort: depenem del turisme, un dels sectors que més funcionen, i un coixí molt sòlid a partir del qual refer-nos. Ara, però, hem d´anar més enllà, hem de millorar l´oferta turística en un sentit molt ampli, apostar pels sectors estratègics (audiovisual, informàtic, energètic....), impulsar amb molt rigor la mobilitat i afavorir la rehabilitació i les reformes d´hotels, d´habitatges i de barris. Fer molta feina en positiu, amb seny i generositat, fent costat a qui crea ocupació i pensant molt en el futur, perquè el creixement que plantegem ha de ser sostenible; la sostenibilitat ja és un requisit imprescindible a qualsevol societat avançada, més ho hauria de ser a una illa on de ciment fa temps que en sobra.
Segurament no tenim les eines que farien falta, especialment mentre siguem víctimes de l´espoli financer al que Madrid, via PP i PSOE, ens sotmet, però això no treu que hi podem fer molt més del que hi hem fet. No crec que tot el que fa el PP estigui malament, i tampoc crec que una majoria absoluta els doni la raó absoluta.
Aconseguir amplis consensos, amb responsabilitat, seria la millor recepta per a generar confiança i facilitaria, per exemple, l´accés al crèdit, a tots nivells; amplis consensos, també, per a reclamar un finançament autonòmic que ens és essencial. És evident que amb l´endeutament que tenim, i amb el nivell de despesa que havíem assumit, hi ha retallades que són inevitables i que s´han de fer. Però hi ha una cosa més important: s´ha de mostrar una sortida clara, i això només es farà si sabem bé on anam. Després faran falta, per una banda, inversions decidides i amb uns objectius ben justificats, per una altra, una fiscalitat més justa i més progressiva, i finalment, deixar de banda tantes retallades que, a més de ser injustes, l´únic que fan és asfixiar encara més l´economia, el consum, i la confiança.

Publicat a Diario de Mallorca